LA MODA
La paraula moda ve del francès mode i en llatí modus, que significa “modo” o “mesura”. No és un terme fàcil de definir ja que involucra diferents factors socials, actualment es considera en relació a la vestimenta, però hem d’ampliar la mirada i pensar des de les relacions socials, no existiria la moda si no estigués molt basada en les interrelacions entre les persones. Aquesta posa unes pautes en la manera de fer, de construir, de viure, de vestir-se en la societat. Aleshores la socialització primària ens educa per rebre i actuar segons aquestes pautes de forma innata i inqüestionable.
La moda està vista tradicionalment com la industria encarregada d’idear, materialitzar i comercialitzar peçes de vestir amb un determinat significat social acceptat. Així doncs, inclou totes les corrents que tenen uns patrons de comportament popular dintre d’una civilització en concret.
​
En totes les definicions de moda hi trobem sempre un element importantíssim, el temps. La moda és absolutament temporal, dura un temps i varia segons va transcurrint. L’evolució d’aquesta cada cop és més ràpida i varia més sovint. Aquest procés d’evolució més ràpid ha estat provocat per la nostre societat, més endavant veurem el perquè d’aquest desenvolupament i les conseqüències que té.
​
Així doncs podem definir la moda amb poques paraules: Corrent, imitació i diferenciació.
A vegades, la moda també pot ser una guía, podría ser que alguna persona utilitzes els conceptes de la moda per crear els seu propi estil i d’aquesta manera obtenir la seva pròpia moda dintre de la seva personalitat. Quan parlem d’estil ens referim en el conjunt de característiques que defineixen la moda, i així fer-la més personal. Doncs, en la moda l’estil és el conjunt de característiques les quals ens permet diferenciar un estil o un altre. L’estil de cada individu es basa en l’aspecte estètic que veiem i que percebem a través dels sentits.
Un altre concepte de la moda és la tendència. La tendència consisteix en un conjunt de trets concrets que defineixen un concepte en un lloc o moment determinat. Aquests són els qui provoquen un comportament en el consum i imposa a la moda cap a on a d’anar.
​
​
​
​
​
La història de la moda se'ns ofereix com un llibre obert, ja que és complicat precisar en quin moment l'ésser humà va decidir cobrir el seu cos. Gràcies a les manifestacions artístiques i les restes arqueològiques que han arribat fins a nosaltres hem pogut observar que el vestit està associat a l'ésser humà gairebé des de la seva aparició. L'acte de vestir-se ha estat acompanyat per la cerca de la diferenciació i pel desig cap a la novetat i el canvi, que és el que podríem anomenar com la moda. En cada moment de la història i en cada època la necessitat humana de protegir-se, identificar-se i d'expressar-se s'ha resolt de forma diferent i mitjançant la indumentària. Per tant, el vestit reflecteix les transformacions socials, econòmiques, polítiques i culturals. Podríem dir que hi ha dues maneres de vestir-se:
​
-
Començant per la més antiga i simple, simplement amb un tros de tela sense tenir en compte les formes naturals del cos humà.
-
I la segona són aquelles peces que han estat tallades i unides a partir de la costura per adaptar-se a les formes del cos humà.
​​
​
​
​
​
​
​
HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LA MODA
INICIS
Des de l'aparició de l'Homo Sapiens que la moda és un fenomen important en les nostres vides.
​
Al principi el que es feia era recobrir el cos amb pells d'animals caçats. S'utilitzaven sense tallar i normalment sense cosir, les lligaven o les unien amb algun tipus de botó o de ganxo.
​
​
MESOPOTAMIA
La indumentària dels primers pobladors de Mesopotamia, consistia bàsicament en pells que cobrien el cos amb un velló cap en fora, aquest s'anomenava kaunakès. Les vestimentes eren senzilles: faldilles, capes i xals.
ANTIGA ROMA
A l'antiga Romà depenent de l'estatus social del qual formessis part podies vestir d'una manera o d'una altra. La indumentària en l'antiga Romà és coneguda per les seves togues.
Gran varietat de les peces
EDAT MODERNA
Sobretot en el renaixement, en el cas dels homes, la túnica es redueix a una camisa i damunt d'aquesta un gipó cenyit per la cintura.
El vestit de les dones consta de tres peces: la camisa amb un gran escot; la vesta, amb mànigues llargues; i la sobrevesta, un vestit ampli de cintura en avall.
SEGLE XX
En el segle XX hi va succeir la Gran Guerra. L'estil es caracteritza per un estil ric i exòtic. Les dones porten barrets que combinen amb vestits d'estil quimono. En canvi, els homes portaven un estil molt més formal, anomenat jaqué, aquest s'utilitza normalment per festes i cerimònies.
ANTIC EGIPTE
Els nobles egipcis utilitzaven diferents tipus de tela i patronatge per distingir la seva posició social.
​
Els homes i les dones no compartien els mateixos tipus d'indumentària. Les dones acostumaven a vestir amb un calasiris, que consta en una espècie de vestit de tub. En canvi, els homes utilitzaven el squenti, una peça que cobria els malucs formant plecs.
ANTIGA GRÈCIA
La indumentària grega es caracteritza per les seves teles de colors amb motius decoratius.
El "quitó": peça de roba que els homes la portaven fins als genolls i les dones fins als turmells.
​
EDAT MITJANA
En l'alta Edat Mitjana els senyors feudal duien túniques. Les dones riques també duien dos tipus de túniques, una de mànigues estretes i l'altre d'amples.
En la baixa Edat Mitjana es modifica el vestuari per l'aparició de la burgesia. Damunt la túnica es posen com una bata amb caputxa anomenada garnatxa.
SEGLE XIX
​
Els homes de classe baixa vestien amb jaquetes i calces, en canvi els de classe alta vestien amb fracs ajustats, pantalons de trabilla, xalecs, corbata, barrets de copa alta i era tendencia el cabell arrinxolat, un bigoti llarg i perilla.
SEGLE XXI
A principis del segle XXI es comença a parlar de tribus urbanes i s'associen a una sèrie de marques i estils per cada una d'aquestes tribus. La roba es converteix en un reflex de la personalitat i la individualització de cada persona, en una forma d'expressar-se.