FAST FASHION
QUÈ ÉS? PER QUÈ ES FA?
Cada cop el ritme de la vida quotidiana avança de forma més accelerada, això es veu reflectit també en la moda. Actualment, els tèxtils i les peces de roba representen un 5% del comerç mundial dels productes de manufactura, així com és la quarta indústria més representativa. Aquest procés d'expansió de la indústria i els seus grans volums comercialitzats, combinat amb la necessitat de presentar i innovar les últimes tendències de la moda va derivar a la consolidació del concepte "Fast Fashion" o "Low cost", que traduït al català significa "moda ràpida".
​
La Fast Fashion és una estratègia comercial que tracta d'introduir col·leccions de roba i productes en general, els quals segueixen les últimes tendències de la moda però dissenyades i fabricades de forma ràpida i a un cost baix més accessible pels consumidors. S'utilitza un sistema de logística basat a anar més de pressa que la mateixa idea, és a dir, que tot el procés de dissenyar, produir i comercialitzar en un temps aproximat de dues setmanes, quan abans les noves tendències tardaven entre sis mesos i un any en exposar-se al públic. Això permet reemplaçar les peces venudes diversos cops per setmana. Aquest fenomen avança a passos agegantats a escala mundial.
​
Algunes de les marques més conegudes en aquesta nova estratègia comercial són: Zara, Bershka, C&A, Pull and Bear, Bestseller, Forever, Mango, Massimo Dutti, Cotton On, Fashion Nova, entre moltes d'altres. També és molt coneguda la multinacional anomenada Inditex, portada per Amancio Ortega.
​
Aquestes marques han fomentat un concepte de producte a partir d'un model de producció i fabricació anomenat "quick response", en català vol dir "resposta ràpida", aquest és un model que va néixer a Estats Units als anys vuitanta, però fins a la dècada del 1990 no es va traslladar a la indústria de la moda, amb l'objectiu d'optimitzar els temps de producció.
Podríem dir que la Fast fashion és bastant semblant al Fast food, "menjar ràpid". Així com un entra a aquests locals a buscar un menú econòmic, fugaç i menjable, en les botigues un entra buscant les últimes tendències però per un preu baix i amb menor qualitat.
​
Amb la proliferació de la cultura pop i les xarxes socials s'ha creat un culte de consumisme, descrit per la fundadora i directora executiva de l'ONG, Fashion Takes Action, de la següent manera: "Nadie quiere ser visto o fotografiado con las mismas prendas, y debido a que esta cantidad de prendas son fabricadas muy baratas y cuestan muy poco, es más conveniente para los consumidores disponer su guardarropa". En aquest escrit i podem veure clarament la descripció d'una societat consumista i amb molts prejudicis, que prefereix presumir de quantitat però no de qualitat.
Un factor que s'utilitza molt en aquesta tendència és la deslocalització de la producció i la subcontractació. Moltes de les empreses el que fan és traspassar la mà d'obra a països més pobres per tal que surti més barata la producció. Actualment un 60% de la producció mundial es troba a països del Sud-est Asiàtic o a la Índia.
​
L'expansió de la Fast Fashion fins a la conquesta del món és precipitada, ja no es tracta de l'oferta de les peces, sinó d'una forma de consum que cada cop s'accentua més, en la qual les peces i les tendències canvien en la mateixa velocitat amb la qual canvien els gustos dels consumidors.
PROCÉS FAST FASHION
La cadena de valor engloba des del disseny i l'obtenció de matèries primeres fins a la confecció de productes finals o semiacabats. Durant aquest procés es necessita la intervenció de diferents sectors.
1.
Per començar, el sector agrícola, aquest proporciona les matèries primeres, com poden ser fibres naturals com el cotó i la llana per la producció de la roba. Es calcula que la producció anual de teixit ha pujat als 53 milions de tones. Aquests processos productius del teixit abasta des de l'explotació de recursos agrícoles amb el cultiu de fibres, el consum de petroli, l'alliberament de substàncies (la majoria d'aquestes tòxiques). També i sol intervenir la indústria química subministrant les fibres artificials o productes químics utilitzats pel tint de les peces.
4.
La comercialització d'aquesta roba, com podem veure en l'esquema està denominada per grans empreses, cadenes de franquícies, hipermercats, grans magatzems... Com a conseqüència, per culpa d'aquestes grans multinacionals molts minoristes es veuen obligats a tancar el seu negoci o a reduir les seves operacions.
2.
Aleshores tenim el sector secundari, que es divideix en dues parts: la indústria tèxtil i la indumentària. El primer pas de la indústria tèxtil consisteix a processar les fibres que s'han extret de la natura per a fabricar-ne fils i seguidament teixits. Després, els teixits es confeccionen i se'ls dóna la forma prèviament dissenyada, aquest últim és la indústria de la indumentària. La producció tèxtil ha crescut un 400% en els últims vint anys. Això ha provocat la deslocalització dels processos de fabricació, hi ha produït un desplaçament de la força laboral, una alta especialització i un increment de les desigualtats, moltes d'elles associades a les normes mediambientals i socials.
5.
A partir d'aquesta els productes arriben al consumidor, el qual podrà utilitzar la peça durant un temps determinat, en aquest cas, si és una peça de la Fast Fashion, és a dir de baixa qualitat, li durarà un temps relativament curt. El consum de la roba ha crescut un 65% en els últims 15 anys. La mitjana de l'ús d'una peça de roba ha disminuït un 36,3% des del 2002.
3.
Un cop els productes són confeccionats s'exporten i es comercialitzen. Les exportacions solen ser des de països asiàtics i llargs quilòmetres. El transport de les mercaderies de la indústria tèxtil és responsable del 8% de la petjada de carboni mundial. La petjada de carboni és la quantitat total de gasos amb efecte d'hivernacle emesos per causa directa o indirecta de l'activitat humana.
6.
Finalment, un cop s'ha acabat l'ús de la peça aquesta és rebutjada. Un 90% del total de les peces que rebutgen van a parar a l'abocador o a la incineradora. Entre un 5 i un 8% es tira als contenidors de roba utilitzada i d'aquest percentatge només es recicla un 2% per produir nous materials tèxtils.
Analitzant les dades anteriors és fàcil concloure que és necessari canviar els processos en la moda, i deixar enrere l'estratègia comercial "Fast fashion". Sembla que no és un camí fàcil, ja que s'han de tenir molts aspectes en compte perquè aquest procés sigui realment sostenible.
​
Podem dir que els 3 agents principals que són els responsables de poder fer aquest canvi són: les empreses de moda, el client i els governs.
EMPRESES
En primer lloc, les empreses són les responsables de voler un model de negoci que tracta d’obtenir un alt grau de consum, amb una oferta contínua i a un preu baix. El model productiu consisteix en una ocupació de mà d’obra a un cost baix, a països amb un nivell de vida baix. També amb un alt grau de consum de materials per satisfer els alts nivells de producció de la indústria.
CLIENT
Per altra banda, tenim el client, és una peça molt important per fer possible aquest canvi. El client és el responsable dels seus hàbits de consum, ell és el que tria quin tipus de consum vol fer, de la mateixa manera que ho pot fer de les seves peces de roba.
GOVERN
I per últim, però no menys important, els governs, aquests amb el seu treball regulen les activitats de la societat. A partir de la normativa tenen la capacitat de limitar o facilitar determinats tipus de model de societat.
AVANTATGES I DESAVANTATGES
AVANTATGES
·Els consumidors poden renovar el seu armari de roba constantment i sense gastar molts diners. L'equació sembla perfecte i deixa conforme a tots els venedors, ja que generen més guanys, i els clients aconsegueixen a un preu inferior les peces copiades de famosos i que es veuen en les passarel·les mundials. Però darrere d'aquesta tendència que sembla meravellosa hi ha un costat gris al qual molta part de la societat no n'és conscient.
DESAVANTATGES
Els desavantatges de la Fast Fashion són molts, i és necessari saber-los per poder entendre el que estem consumint.
​
Molts cops la Fast Fashion s'associa amb "la moda d'un sol ús", ja que al ser peces de baix cost els seus materials també ho són, per altra banda com ja he dit abans aquestes peces estan dissenyades segons una tendència i quan aquesta ja no estigui de moda, la peça deixarà també d'estar a la moda, això fa que molts consumidors caiguin en la trampa i surtin a comprar altre roba. Per aquesta causa, el consum de roba gairebé s'ha duplicat, d'1 bilió de dòlars en el 2002 a 1,8 bilions el 2015.
​
Aquestes peces tenen molt poca durabilitat perquè són de mala qualitat. La vida útil d'aquestes es redueix i els teixits de les peces impedeixen que puguin ser reutilitzables o dóna'ls-hi un altre cicle de vida, com podria ser la roba de segona mà. D'aquí ve el lema "usar i tirar".
